Projecte de conservació de la trenca
Antecedents
EL projecte de conservació de la trenca, està promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. L’Associació TRENCA, per encàrrec del mateix departament, col.labora des de fa més de 10 anys, en el programa. Els primers anys recopilant tota la informació i experiències similars amb l’espècie i altres membres de la seva família i en els darrers anys amb la cria en captivitat, alliberament de polls per gàbies d’aclimatació, control de depredadors, alimentació suplementària, millora d’hàbitat, etc.
Situació de conservació
La disminució de la població de la trenca (Lanius minor) a la península Ibèrica els últims anys ha estat una de les més dramàtiques de la fauna vertebrada, essent l’espècie més escassa actualment i, per tant, catalogada com “En perill crític”. El nombre de parelles nidificants ha passat d’unes 35-40 a principis dels anys 80 a l’única actual en 2010, a Lleida. La trenca és una au migratòria de llarga distància i d’ambients estepàrics, que arriba al nostre territori a principis de maig, amb la finalitat de criar, i finals d’agost, quan els polls ja són capaços d’emprendre el llarg viatge, torna als quarters d’hivernada al sud d’Àfrica. A nivell estatal, és l’espècie d’ocell més amenaçada i amb pitjors perspectives de conservació a causa dels seus costums migratoris i al fet que la població espanyola representa la cua occidental de la seva distribució mundial.
Mascle adult de trenca. Fotografia: Jordi Bas
Amenaces
Les causes de la disminució de la trenca a gran part de la seva àrea de distribució europea són el producte de la combinació d’un conjunt de factors entre els quals trobem la pèrdua de l’hàbitat de nidificació (cultius de secà amb guarets no conreats i marges ben conservats) a causa de la intensificació agrícola, canvis climàtics, altes taxes de depredació i ús excessiu de plaguicides que elimina els insectes de què s’alimenta.
Conservació in-situ
Una bona part dels esforços de conservació de la trenca van destinats a les poques parelles que queden. S’intenta que la taxa de retorn (trenques que tornen l’any següent a casa nostra) sigui màxima. Per això fem que els polls que treu cada parella (productivitat) sigui de 5 per niu. Paral·lelament també col·loquem aliment suplementari (insecte fresc a diari), capturem depredadors (garses) i gestionem l’hàbitat de nidificació perquè aquest sigui òptim per a les trenques. Davant aquest escenari, l’actuació in situ per si sola no garanteix la supervivència d’aquesta població occidental a llarg termini, sent necessàries les actuacions ex-situ, és a dir, la cria en captivitat.
Conservació ex-situ
La conservació fora del camp es basa en la creació i manteniment d’un grup de trenques en captivitat (stock genètic) suficientment gran com per garantir la conservació dels gens d’aquesta població a mitjà termini. Gràcies a la reproducció d’aquests individus es realitzen reforços poblacionals i es podran recuperar antics nuclis poblacionals en un futur, si s’eliminen els factors que els van fer desaparèixer. Les trenques, com moltes altres aus, posen més ous dels quals poden criar, com a mesura de seguretat. A més, alguns polls no són capaços d’aconseguir aliment dels pares i acaben morint. Aquests ous i polls són rescatats. Alguns es poden col·locar de nou amb els germans, una vegada tenen un bon pes. La resta passen a formar part de l’stock en captivitat al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent a Lleida (Departament d’Agricultra, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya) i al Zoo de Barcelona.
Niu de trenca amb ous. Fotografia: Jordi Clariana
Com a experiència pionera amb aquesta espècie estem alliberant polls nascuts en captivitat per reforçar la població salvatge. Quan ja comencen a caçar per si mateixos, es traslladen al camp, en una gàvia d’aclimatació que obrim al cap de pocs dies perquè sociabilitzen amb els polls salvatges i iniciïn la migració conjuntament. Mitjançant aquesta tècnica, l’any 2009 es van alliberar 6 polls, dels quals s’han tornat a observar 2 en 2010, després d’haver completat la seva migració, comprovant-se per tant l’efectivitat d’aquesta metodologia en una espècie de passeriforme migradora de llarga distància.
Primera observació, un any després, d’una trenca alliberada mitjançant hàcking a Lleida.
La trenca, a part de ser l’espècie d’au més amenaçada de la península Ibèrica, és l’emblema de la nostra entitat, el motiu principal pel qual va ser fundada. Basats en la seva biologia i en els problemes pels quals travessa, durant més de 10 anys s’han desenvolupat tot tipus d’activitats socials i publicat tot tipus de material didàctic i divulgatiu amb la consegüent implicació dels socis de l’entitat. És, per tant, el nostre compromís moral contribuir a la conservació d’aquesta espècie.
Patrocinadors i col·laboradores:
