Xarxa de Canyets
A partir dels anys noranta, les poblacions de rapinyaires necròfags ibèriques van invertir la tendència negativa que dueien les darreres dècades gràcies a projectes de conservació específics. Especialment pel trencalòs, Catalunya és un dels bastions europeus de l’espècie amb més de 35 territoris i un gran nombre d’individus dispersius. La importància d’aquesta regió pels necròfags es veu incrementada actualment per la reintroducció del Voltor negre als Pirineus, sent actualment l’única zona a Europa on conviuen de manera habitual les quatre espècies de voltors europeus.
A través d’aquest projecte s’han construït tres nous canyets, estratègicament situats, amb l’objectiu de reforçar la disponibilitat d’aliment per als carronyaires als Pirineus. Es troben ubicats als municipis d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), un altre a Bassella (Solsonès) i un tercer més a Castellbò (l’Alt Urgell). Tots ells compten amb els permisos necessaris expedits pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natual de la Generalitat de Catalunya així com del Ministerio de Medio Ambiente Rural y Marino.
L’objectiu de la present proposta és pal·liar aquesta falta d’aliment per als rapinyaires necròfags. Una actuació així no suposa la solució definitiva a tan greu problema, no obstant això suposarà un augment en la disponibilitat d’aliment, la qual cosa tindrà efecte en la disminució de les interaccions dels voltors comuns amb bestiar viu en moments de parts difícils, puntuals però d’efectes mediàtics molt negatius. D’altra banda, s’assegurarà aliment a la resta d’espècies necròfags, augmentant l’èxit reproductor i la supervivència juvenil i adulta. Les aportacions es faran seguint un protocol que afavoreixi a totesles espècies, amb especial atenció al trencalòs, l’aufrany, el voltor negre i el milà reial.
No obstant això, tots aquests bons resultats estan actualment de debò perill a causa de la normativa de retirada del bestiar mort del camp arran de la crisi de l’Encefalopatia Bovina Espongiforme en 2001. L’escassetat d’aliment i l’alarma social ha portat a considerar, especialment el voltor comú, com una amenaça per al bestiar viu (suposats atacs a caps de bestiar vius en augment) i per tant, la reaparició d’episodis de verí pot ser de nou un greu factor de risc. Actualment la normativa europea s’ha flexibilitzat i permet tornar a deixar bestiar mort en àrees concretes, però la dinàmica generada els últims anys costarà un temps reconduir-la.
Els canyets funcionen de manera autònoma, és a dir, amb implicació de la població local (ramaders i caçadors) en la gestió de les aportacions, malgrat estar supervisat i tutelat pels tècnics de l’associació. S’espera que la implicació social en aquesta activitat fomenti l’estima per aquests ocells i, per tant, repercuteixi positivament en la seva conservació.
Tots els canyets, seguint les normatives sanitàries, estan vallats perimetralment per evitar que les restes que s’hi acumulen temporalment puguin ser escampades fora per l’acció de carnívors terrestres. Aquesta tanca és innovadora ja que s’ha construït amb pals de fusta d’aprofitament forestal, quedant així integrada en el paisatge.
La cessió del terreny per construir els canyets, ja sigui comunal com en el cas d’Isona o privat com els de Bassella i Castellbò, s’han fet a través d’Acords de Custòdia del Territori.
Aquest projecte ha estat possible gràcies al finançament per part de la Fundació Biodiversitat i a la col·laboració dels Departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natual i de Treball de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social d’Ibercaja, la Federació territorial de caça de Lleida, l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà, Cal Junyent, Cal Roger i a tots aquells que van col·laborat d’una manera voluntària en aquest projecte.
Entitats patrocinadoes i col·laboradores:
